lun

25

feb

2013

Què fer davant dels problemes de conducta?

Els problemes de conducta fan referència a agressivitat, impulsivitat, ira, dèficit d'habilitats socials, baixa empatia, timidesa, submissió i, en general, aquells problemes que interfereixen en el desenvolupament del nen i en el medi en què es desenvolupa: família, classe, grup d'amics, societat,...


Una de les principals dificultats i preocupacions dels pares és saber com manejar les conductes dels seus fills per poder fer front a conductes com la desobediència, les rebequeries, la rebel·lia, l'agressivitat,... doncs en no poques ocasions, com més intenten resoldre aquests problemes es troben amb pitjors comportaments per part dels seus fills, arribant a tenir sentiments d'impotència i indefensió.

 

També és molt important pels pares poder ajudar els seus fills a millorar algunes conductes que els causen dificultats, com ara el dèficit d'habilitats socials o la manca d'autocontrol. Però, sovint no saben com donar en el clau i realitzen molts intents infructuosos fins que recorren a assessorament professional.


La realitat és que ser pares és una de les tasques més difícils a què ens enfrontem al llarg de la vida i, encara que generalment els pares intenten fer-ho el millor possible i ho el solen aconseguir en molts aspectes, es tracta d'una tasca que pot arribar a ser massa complicada i per a la qual no tenim un manual d'instruccions.


Abundants i contrastades investigacions no ofereixen cap dubte: la família juga un paper bàsic, decisiu, imprescindible en el procés de desenvolupament i maduració de l'individu dins la societat, però aquest procés no està exempt de riscos i moltes variables interactuen per beneficiar o perjudicar l'ajust harmònic de totes les parts implicades en un tema tan complex.

 

Les llars on viuen nens/es amb problemes de conducta es converteixen en continus fronts de batalla, on abunden els crits, els empipaments i la desesperació d'uns pares i mares que no saben què fer perquè els seus fills els facin cas i es responsabilitzin de les seves tasques.


Curiosament molts d'aquests nens/es tenen un comportament normal fora de la llar, i els pares es sorprenen quan el professorat els diu que els seus fills accepten les normes de classe i es relacionen bé amb els seus companys.


Les conductes inadequades de bastants d'aquests nens estan relacionades amb el fet que els pares han accedit contínuament als desitjos dels nens, els han sobreprotegit i no han establert els límits i les normes procedents. Sabem que els nens necessiten uns límits i la responsabilitat d'establir-los a casa correspon als pares. I en els casos en què aquests no els hagin posat quan corresponia, necessiten orientacions o d'algun suport extern per reconduir la situació.

 

A més a més, podem trobar-nos amb nens/es que requereixin de la intervenció d'un especialista, que els ajudi a incorporar habilitats socials i recursos per autocontrolar. No obstant això, i davant l'augment de consultes de pares desesperats (alguns d'ells buscant receptes màgiques o que etiquetin els seus fills en algun tipus de patologia), convé fer una crida a la reflexió. Un especialista pot ajudar, però no substitueix la feina i la responsabilitat dels pares i, molts casos de rebel·lia de nens, poden resoldre modificant la forma d'educar a casa i atenent les seves necessitats psicològiques.

 

En la teràpia que tracta problemes de conducta, el psicòleg comença realitzant una avaluació completa dels problemes i elabora un pla de tractament adaptat al nen/a.


La intervenció davant els problemes de conducta es realitza amb el nen/a i amb la família orientant i assessorant els pares sobre el maneig eficaç de les conductes del nen i desmuntant els intents de solució dels trastorns de conducta que estan resultant ineficaços o nocius, com ara manca de límits clars, excés de càstigs, desacords entre els cònjuges, inconsistències (ex: la mateixa conducta unes vegades es castiga i altres no, i fins i tot es premia de vegades, donant lloc a la confusió per part de l’adolescent).

 

 

0 comentarios

sáb

12

ene

2013

Són necessaris els límits per educar?

Educar els fills suposa ensenyar-los el que està bé i el que no, el que s’ha de fer i el que no, i això és un procés d’aprenentatge que necessita de normes i de límits. Però en posem molts o pocs? Som constants? És a dir, els podem mantenir un dia i un altre fins que s’han après?, són coherents?, el pare i la mare ens posem d’acord a fer les mateixes accions i a aplicar les mateixes conseqüències?  Un “no” és un “no”? Potser aquests dubtes són també les dificultats que ens trobem a l’hora d’educar en els límits. 

 

Sabem que és molt important tenir unes normes i límits ben definits, però també sabem que és important donar-los un espai de llibertat per desenvolupar-se. Trobar aquest equilibri pot ser la nostra dificultat, però també ha de ser la nostra prioritat. Els límits que posem els pares als fills, i no al revés, els donen seguretat, estabilitat i autonomia i, per tant, els ajuden a créixer i a madurar. Els límits que posem cada família vénen donats per la societat en què vivim; són els resultats del consensuat del coneixement de professionals i persones adultes. Per tant, canviaran en funció de cada cultura i de cada societat.

 

Les normes i els límits cal posar-los des de petits i han de ser adequats per a l’edat. Per aquest motiu, aniran canviant i adaptant-se a les diferents etapes i necessitats dels nens, dels adolescents i dels joves. Per exemple,  variaran respecte a les hores i horaris de dormir, però no en el fet que sempre caldrà menjar de tot. Sempre posarem la norma o el límit sobre la conducta, allò que volem que facin o no facin: el nen no és “dolent”, és dolenta l’acció que acaba de fer. Quan diguem no, ho farem de la forma més concreta possible, sense discursos, i intentarem parlar calmadament, sense cridar. Un cop explicat, podem dir també les conseqüències del no-compliment d’aquesta norma. D’aquesta manera, facilitem l’aprenentatge i evitarem riscos majors. Hem d’estar convençuts que allò que diem es farà. Ells han de confiar en nosaltres. Aquestes normes seran argumentades, raonades i flexibles: si ens hem equivocat, rectificarem.

 

També hem de saber i tenir present que, per aprendre i respectar les normes i els límits, cal que els deixem temps. Parlem d’un procés d’aprenentatge; per tant, tindrem paciència i no demanarem resultats ràpids.

 

 

0 comentarios

vie

14

dic

2012

Per què ha suspès el meu fill/a?

El primer que se'ns passa pel cap en veure el suspens dels nostres fills és que no ha estudiat prou, que juga massa als videojocs o que és un "gandul". Però, el primer que hauríem de fer és mirar enrere per comprovar si és el seu primer suspens, si ja l'ha anat "arrossegant" des de cursos anteriors i, el que és més important, si ha passat alguna cosa al seu voltant últimament que hagi pogut influir en aquests resultats. Existeixen múltiples causes que poden provocar el fracàs escolar dels nens, des de causes físiques, com dèficit visuals o auditius no diagnosticats, fins a dificultats d'origen psicopedagògic o logopèdic. Sempre cal anar a l’otorrino o l'oftalmòleg per descartar les primeres. Quant a les segones, algunes d'aquestes causes psicopedagògiques són:

 

Dificultats d'aprenentatge: És possible que el nen/a presenti dificultats de memòria, atenció, problemes de lectoescriptura i/o baixa comprensió lectora.


Dèficit d'atenció amb hiperactivitat: (TDAH): A un nen/a hiperactiu li costa romandre assegut i fixar l'atenció, respon precipitadament i parla en excés sense escoltar, per tot això el seu rendiment escolar serà inferior a l'esperat.


Problemes personals: Quan el que suspèn és un adolescent o preadolescent és freqüent que darrere d'aquests suspensos apareguin problemes d'autoestima, inseguretat i estats depressius.


Absència d'hàbit i desconeixement de tècniques d'estudi adequades: Molts nens s'han acostumat a rebre un excés d'ajuda per part de pares o germans i són incapaços de realitzar per si sols les tasques o estudiar.

 

En qualsevol cas, és imprescindible estar alerta davant qualsevol senyal d'alarma, consultar el professor i, si cal, anar al logopeda, psicòleg o psicopedagog perquè determini la causa del problema i marqui el tractament educatiu necessari:

-Tècniques d'estudi: Hi ha moltes i no totes ens vindran bé. A cada persona li vénen bé unes i cada un ha de buscar les seves pròpies. Tanmateix hi ha uns trucs que ens permetran estudiar més bé i així millorar el rendiment.


-Bon ambient: El bon ambient familiar, que els pares es preocupin de la vida escolar del nen, que l'ajudin a estudiar, que li revisin els deures,... és molt bo per inculcar-li l'hàbit d'estudiar. Uns bons amics també són molt favorables, ja que ell es veurà més animat per estudiar en veure que altres ho fan també.


-Motivació i autoestima: Quan el nen veu que té fracàs escolar, la seva motivació i autoestima baixen en picat. Es produeix el que en psicologia s'anomena el "cercle d'indefensió apresa", el nen veu que suspèn, la seva autoestima baixa, baixen les seves ganes d'estudiar, i acaba per no mostrar cap interès, de manera que no estudia i torna a suspendre. És un cicle viciós que s'ha de trencar mitjançant motivació i autoestima. Per això és important mostrar suport al nen, premiar o simplement dir-li "molt bé" davant qualsevol mostra d'interès cap als estudis, davant qualsevol nota positiva. Així augmentarem la seva autoestima, el nen estudiarà més i podrà trencar aquest cercle viciós.

 

-Ajuda psicològica: Quan el nen no pot trencar amb aquest fracàs escolar, és bo visitar un psicòleg, el qual pot ensenyar tècniques d'estudi, veure l'origen d'aquest fracàs i intentar pal·liar-lo.


-Classes especials si presenta dificultats d'aprenentatge: En cas de tenir dificultats d'aprenentatge, cal tenir un suport extern que ajudi al nen a treballar en les seves mancances o limitacions i superar-les amb èxit. 

 

 

0 comentarios

dom

25

nov

2012

ESTRATÈGIES PER MILLORAR EL RENDIMENT: HÀBITS I TÈCNIQUES D’ESTUDI

A l’hora de parlar de les tècniques i els hàbits d’estudi se’ns fa necessari començar per distingir clarament el que són els hàbits i el que són les tècniques d’estudi.

Els hàbits d’estudi són totes les costums quasi diàries que fa servir el nen/a per millorar el seu rendiment (condicions ambientals i físiques, horari establert, planificació de la tasca diària,...). La repetició constant d’una mateixa acció, realitzada en bones condicions ambientals d’espai, temps i característiques semblants, afavoreix l’acció d’estudiar i la força de voluntat per produir una conducta mecànica: l’hàbit d’estudi.

En canvi les tècniques d’estudi són les estratègies pròpiament dites que empra el nen/a a l’hora d’estudiar (lectura, esquemes, resums,...).

 

Per començar a parlar dels hàbits d’estudi podem començar per les condicions ambientals en les que el nen/a treballa.

És necessari que les condicions físiques i materials que ha de reunir l’espai en el qual l’estudiant passarà bona part del seu temps, li resultin còmodes, agradables i motivants. Així, haurien de complir una sèrie de característiques: 

- El lloc d’estudi ha de ser sempre el mateix.

- Ha de ser un lloc el més tranquil possible.

- Ha de ser un lloc silenciós i còmode.

- Ha d'estar net i ordenat.

- Hauria d'estar ben il·luminat.

- La temperatura mitja hauria d'estar al voltant d’uns 20 graus.

- Els mobles adequats per l’estudi.

- L'habitació ha de disposar d'espais en el quals es pugui ordenar adequadament el material escolar. 

 

És necessari saber que si el fet de tenir un lloc adequat per estudiar sembla molt important, tant o més important és el fet de saber organitzar-se el temps d’estudi. Per fer una programació d’estudi és necessari: 
- Estudiar cada dia. 

- Si és possible que sigui durant les mateixes hores i al mateix lloc. 

- Saber que durant el matí s’aprèn més aviat, però també s’oblida abans, i que a la tarda-vespre s’aprèn més a poc a poc però es recorda durant més temps. 

- A partir de 5è de Primària, s’ha d’estudiar un mínim d’unes dues hores diàries. 

- Es recomanable canviar de matèria cada 45 minuts. 

- Entre activitats s'hauria de descansar uns 5 o 10 minuts. 

- Convé començar a estudiar amb les matèries més complicades, ja que és quan estem menys cansats, i acabar amb les més senzilles.

 

Hi ha alumnes que passen gran quantitat d’hores a la seva habitació estudiant. Són alumnes que s’esforcen en la seva feina, responsables, constants, aplicats i, tot i així, els resultats són baixos i no es corresponen al temps i esforç dedicat.


Possiblement el problema està en que el nen/a no empra cap sistema que li faciliti l’aprenentatge. L’estudi de qualsevol matèria necessita d’un procés racional, necessita d’un mètode i no tan sols d’esforçar-se en memoritzar un tema que probablement ni entén i que passades unes hores ha oblidat per complet.


Podem assenyalar les següents destreses com a bàsiques en el procés d’aprenentatge:

- Llegir i comprendre.

- Identificar les idees principals.

- Preguntes clau.

- Subratllat.

- Resum.

- Esquema- Apunts.

- Repàs i “memorització comprensiva”.

 

0 comentarios

dom

11

nov

2012

PER QUÈ DIUEN QUE EL MEU FILL/A ÉS HIPERACTIU?

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.


Molts d'aquests comportaments són normals en la majoria dels nens. No obstant això, a l'hora de distingir entre un nen amb TDAH i un nen sense TDAH, és important tenir en compte la quantitat i intensitat dels símptomes i la seva permanència en el temps i en diferents situacions. En els casos de TDAH, les conductes hiperactives i impulsives, així com els símptomes d'inatenció, són:

 

  • Més intensos del que s'espera.
  • Es manifesten en més d'un lloc (escola, casa, etc.).
  • Solen allargar-se per més de sis mesos.

 

Aquestes dificultats, es tradueixen en:


  • Dificultat per establir un ordre en les seves tasques o petites responsabilitats a casa.
  • Li costa "posar-se en marxa" (per vestir-se, fer els deures, ...), ja que es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.
  • Presenta problemes per mantenir l'atenció fins a finalitzar les seves tasques i tendeix a deixar una activitat per una altra a la poca estona d'haver començat, deixant diverses inacabades.
  • Perd o oblida coses necessàries (agenda, abric, bufanda, cartera, joguines,...).
  • Sembla no escoltar quan se li parla, té dificultats per seguir la conversa adequadament, així com per seguir les normes d'un joc o activitat proposada, o per obeir ja que no està atent quan es dóna l'ordre.
  • Sovint oblida les seves obligacions quotidianes (netejar-se les dents, recollir la roba,...).
  • Pot tenir problemes per seleccionar el que és més important, comet errors per descuit en les tasques escolars o altres activitats i en no prestar suficient atenció als detalls.
  • Dificultats per prestar atenció a dos estímuls alternatius o simultanis (per exemple escoltar el professor i prendre notes al mateix temps,...).
  • Sovint evita o es resisteix davant de tasques que requereixen un esforç mental sostingut i / o un grau d'organització elevat.

 

En aquest sentit, s'ha comprovat que el rendiment dels nens amb TDAH disminueix clarament davant tasques poc noves o repetitives. Si la tasca és nova, el rendiment inicial és bo, deteriorant-se a mesura que es fa monòtona i augmentant la probabilitat d'abandonament.


L'atenció del nen amb TDAH, sol ser dispersa i alterar-se amb qualsevol estímul irrellevant. Mantenir l'atenció en les condicions normals d'una classe pot dificultar en gran mesura que el nen centri la seva atenció en la tasca.

La detecció precoç, així com un diagnòstic i intervenció adequats, seran fonamentals per a la prevenció o maneig dels problemes associats al trastorn, determinant en gran mesura l'evolució del mateix. Els pares i professors habitualment detecten problemes i els professionals estableixen el diagnòstic.


Fonamentalment, el diagnòstic es basa en una avaluació a nivell mèdic, psicològic i pedagògic, orientada respectivament a determinar les condicions físiques del nen, el seu estat emocional, les seves capacitats i el seu nivell d'aprenentatge. Amb tot això es podrà descartar que les dificultats de comportament i/o rendiment escolar es deguin a altres causes diferents del TDAH.

 

El TDAH no tractat afecta els nens i adolescents a l'escola en forma denotes més baixes en els exàmens, repetició del curs i dificultats en aplicar els coneixements a tasques personals i escolars. El 15% dels nens amb TDAH no tractat presenten trastorns d'aprenentatge que afecten l'àrea de les matemàtiques o la lectura, deixant-los per darrere dels seus companys de l’escola.


Així mateix, alguns nens amb TDAH que no reben tractament presenten comportaments agressius i pertorbadors. En molts casos, aquestes dificultats poden exigir una atenció acadèmica addicional, la repetició del curs i la col·locació del nen/a en programes d'educació especial.

 

Aproximadament entre el 50% i el 60% dels nens amb TDAH no tractat acaben per ser expulsats de classe i entre el 10% i el 30% dels adolescents abandonen els seus estudis i no aconsegueixen acabar el batxillerat. Només el 5% dels adolescents amb TDAH acaben els seus estudis universitaris.

 

0 comentarios

jue

18

oct

2012

Què difícils són les mates ara que sóc gran!

Les matemàtiques constitueixen sovint una de les causes majors de "fracàs escolar", especialment en l'Etapa Secundària. La major part dels estudis internacionals assenyalen que entre un 40% i un 60% dels estudiants d'aquesta etapa no arriba a assolir un nivell funcional mínim en matemàtiques per respondre a les demandes i exigències de l'entorn social.

Sent així, no és estrany que les matemàtiques es perceben habitualment com una mena de missió impossible per a la majoria de la població, ni que el seu estudi generi sentiments d'ansietat, frustració i actituds negatives cap a l'escola en un important sector de l'alumnat. Tanmateix, la majoria dels especialistes en el tema posen de manifest que no estem tant davant d’un fenomen massiu de dificultats "d'aprenentatge", com davant les conseqüències d'un ensenyament  millorable.

 

Bona part de les dificultats en el procés d’adquisició de les matemàtiques és degut a la pròpia naturalesa d’aquestes. Les matemàtiques requereixen:

  • Un alt grau d’abstracció.
  • Tenen un caràcter acumulatiu.
  • Tenen una notació simbòlica molt important.
  • No són utilitzades d’una manera habitual.
  • Són complexes conceptualment.

Així doncs, davant d’això el nen/a amb dificultats d’aprenentatge en aquesta àrea sovint té ansietat, frustració, confusió i, per tant, falta d’interès, desmotivació i fracàs escolar. Tanmateix, pot causar problemes d'actitud ja que se sent molt pressionat pel rendiment de la resta de companys.

 

Davant d’aquesta situació, cal demanar ajuda als professionals que puguin detectar i tractar el més aviat possible aquestes dificultats. Cal començar amb la reeducació del nen/a amb l'objectiu que assimili i sintetitzi de manera correcta la informació relacionada amb l'àrea de les matemàtiques i així crear una base sòlida on construir els nous aprenentatges.

 

Algunes consideracions a tenir en compte amb aquests tipus de nens/es:

  • Cal animar-los a "visualitzar" els problemes de matemàtiques i atorgar temps suficient.
  • Aportar estratègies que els facilitin el càlcul mental i el raonament visual.
  • Adaptar els aprenentatges a les capacitats de l'alumne.
  • Fer que l'estudiant llegeixi problemes en veu alta i escolti amb molta atenció. Sovint, les dificultats sorgeixen a causa que no comprèn bé els problemes de matemàtiques.
  • Donar exemples i intentar relacionar els problemes a situacions de la vida real.

 

 

0 comentarios

jue

18

oct

2012

L'estudi en l'etapa de Secundària

Els adolescents experimenten una enorme transformació biològica i psicosocial en la seva transició de la infantesa a l'edat adulta. Pateixen canvis en múltiples nivells: d'identitat, en la seva imatge corporal, en la seva capacitat reproductiva, en la seva sexualitat, en les seves necessitats emocionals, etc.


Psicològicament es mouen cap a la independència, el que pot donar lloc a conflictes amb els seus pares en relació a demandes de més autonomia. Alhora, els pares poden seguir sent la seva principal font de confort, qui els proporcionen un lloc segur per explorar la seva autonomia i capacitat argumentativa. Socialment es deixen portar per una forta necessitat d'integrar-se i ser acceptats fora de la família, sobretot per seus companys.

 

Pel que fa a les seves capacitats cognitives, es produeix un canvi al voltant de la edat dels 10 anys, que fa que evolucionin d'un "pensament concret" (amb una capacitat limitada i abstracta per comprendre tant les perspectives de temps com les conseqüències de les seves accions), a una capacitat cognitiva d'adults, la qual no s'aconsegueix fins a la meitat de la vintena. Així doncs, la tensió que provoca l'estudi en l'adolescent requereix una disciplina. Si no es van adquirint aquests hàbits de treball arriba el fracàs o l'aversió als estudis.


En aquesta etapa els costa sobretot seguir l'horari estricte de treball, haver de respondre a la pressió dels exàmens, sotmetre’s als controls dels professors o dels pares i també superar els baixons de rendiment, que són molt comuns entre els adolescents a causa dels canvis en la seva personalitat.

 

Davant d’aquestes situacions apareix en alguns adolescents la decisió d'abandonar els estudis, i és per això que caldrà trobar les motivacions que l’animin a estudiar, a superar els seus dubtes, a augmentar la seva confiança, autoestima, esperit crític,... 


En aquest sentit, el paper de la família és fonamental, i caldrà  que siguin capaços de: adaptar l'exigència a l'estat psicològic de l'adolescent, relacionar-se amb confiança i ànim, ensenyar mètodes d'estudi (consultar experts), apel·lar més a la motivació intrínseca que a la simple obligació o coacció, organitzar el seu temps lliure perquè no li impedeixi estudiar.

 

0 comentarios

sáb

06

oct

2012

Per què és necessari l'assessorament psicopedagògic?

Les Dificultats d’Aprenentatge les presenten aquells nens o adolescents que tenen seriosos obstacles per aprendre. Així doncs, quan un nen o una nena amb un nivell intel·lectual normal i una escolarització adequada presenta dificultats en aprendre a llegir, a escriure o a fer càlculs, diem que aquest nen/a té dificultats d’aprenentatge. És convenient que aquest rebi el correcte tractament psicopedagògic, ja que la lectura, l’escriptura i el càlcul són instruments bàsics que li permetrà assolir els posteriors aprenentatges.


El
 tractament psicopedagògic es basa en:

Oferir estratègies per a què pugui superar aquestes dificultats o pugui aconseguir que li interfereixin el mínim possible en el seu rendiment diari. Posteriorment anirem retirant l’ajuda, per tal que construeixin el seu aprenentatge de manera més autònoma.

 

Orientar als pares i als mestres o altres professionals per tal que el rendiment del nen/a millori.


Proporcionar tècniques d’estudi per  millorar la lectura,  fer resums, esquemes, mapes conceptuals,...


Desenvolupar habilitats, com la memòria, l’atenció, la comprensió i el raonament

 

Si aquest tractament no s'aplica a temps, aquestes dificultats poden suposar:

Problemes en la comprensió i expressió oral (dificultats significatives en el vocabulari i la sintaxi).

Problemes en la lectura (identificació de paraules, comprensió,...).

Problemes d’expressió escrita (ortografia, lèxic, gramàtica,...).

Problemes matemàtics (càlculs o dificultats en la resolució de problemes).

0 comentarios

lun

17

sep

2012

Com podem ajudar als nostres fills/es a ser bons estudiants?

Darrere dels estudiants amb millors resultats estan aquells pares que fan un seguiment constant de la seva educació. Les  enquestes mostren que cada cop els pares han d’assumir un paper més important en la vida acadèmica dels seus fills.


Que un nen porti anys estudiant no vol dir que hagi adquirit uns bons hàbits d’estudi. En els primers anys de l’educació primària són capaços d’anar superant cursos amb el  que van fent a les classes, però a mesura que avancen (finals de primària o ESO) és quan molts comencen a obtindre pitjors resultats o inclús suspendre.


Els experts insisteixen en la importància de crear als seus fills una rutina d’estudi a casa, ajudar-los a organitzar-se i seguir la seva evolució. Aquesta rutina ha de tenir:


- Una bona planificació temporal.

- El millor entorn per a la concentració on l’ambient afavoreixi el treball.

- Ha de contemplar tècniques d’estudi per millorar el rendiment acadèmic.

- Ha d'haver una supervisió, un control de les tasques.


És ben cert que el ritme de vida que la societat d’avui en dia ens fa portar, no deixa molt de temps per fer aquesta funció. Molts no es veuen capaços de fer-la per manca de preparació pedagògica o de paciència. És  per aquest motiu que un professor extern és una bona opció per a poder atendre les necessitats acadèmiques del seu fill.


Des de Profeamida li proporcionem aquesta rutina planificada amb el millor entorn possible, des de casa, adoptant les tècniques d’estudi a cada cas, sota la supervisió d’un professional que s’adapta a les necessitats de l’alumne.

 

1 comentarios

dom

16

sep

2012

Calendari Escolar 2012-2013

12 de setembre de 2012: inici de les classes al segon cicle de l'educació infantil i l'educació primària.

13 de setembre de 2012: inici de les classes als ensenyaments d'educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.

19 de setembre de 2012: inici de les classes als cicles formatius de grau superior, els ensenyaments de règim especial, les escoles oficials d'idiomes i els centres i aules de formació de persones adultes.

Del 22 de desembre de 2012 al 7 de gener de 2013: vacances de Nadal.

Del 23 de març a l'1 d'abril de 2013: vacances de Setmana Santa.

21 de juny de 2013: acaben les classes a tots els centres.

Les proves extraordinàries de l'ESO i de 1r de batxillerat es realitzaran entre el 2 i 3 de setembre de 2013. Per als cicles formatius i el 2n curs de batxillerat les proves extraordinàries es faran al mes de juny després de les proves ordinàries.

0 comentarios

Tradueix la pàgina

Contacta

 

info@profeamida.com

 

NOU TELÈFON D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

609 27 90 62